Taller de serigrafia

Arquitectura de lo absurdo

Carlos Ruiz Sánchez

Se trata de una serie de cuatro estampas en las que podemos observar la planta de unos espacios disfuncionales. Este proyecto se basa en los laberintos clásicos para recrear símiles de situaciones cotidianas en las que nos encontramos. Me interesan estas imágenes ya que la mirada del espectador queda atrapada intentando transitar el espacio y resolviendo el recorrido inútil que nos ofrecen. También la relación que se establece entre el lenguaje propio de la arquitectura para representar estos espacios ilógicos que van en contra de la razón principal de ésta. He utilizado el lenguaje arquitectónico para dar veracidad a estos espacios, sin llegar a los detalles más minuciosos y próximos a los planos arquitectónicos ya que distorsionarían la imagen clara y esquemática que perseguía.

Arquitectura de lp absurdo, 2013.
Serígrafía sobre papel, 45 x 73 cm por estampa

REescrivint el camí. Memòria, rastre i empremta

Anna Brucart Royo

El treball amb l'entorn a partir de l'observació i la mirada esdevé una constant en l'obra. Divagar, fluir, passar, deambular, transitar, en busca de quelcom sense una idea preconcebuda. Aquest projecte sorgeix d'una deriva en la qual el simple fet de caminar pren interès i conforma una experiència. Partint del silenci, el cos es prepara per sentir. Esdevé una mena de disciplina o ritual, en el qual el cos exerceix: un moviment rítmic, repetitiu, constant, amb petites aturades, entrant en ressonància. Es tracta de refer el camí de la memòria, reescriure allò que mentalment que en un mateix després de l'experiència. A partir dels registres obtinguts, el resultat és el rastre d'un recorregut sobre el paper. Aquest projecte mostra sis itineraris diferents que a simple vista semblen iguals, no obstant cada rastre és diferent i registra una acció i un temps determinat. La tècnica serigràfica, pren un paper important en aquest projecte. Treballar amb la repetició inclús la possibilitat de marcar una disciplina anant i tornant, amb i sense tinta respectivament han permès donar cos al concepte treballat. L'apropiació de nous llenguatges, mitjançant la tècnica han guiat el procés creatiu.

REescrivint el camí. Memòria, rastre i empremta, 2013

Serigrafia sobre paper i peces escultòriques d'argila refractària. 2,5 x 8,4 x 2,5 m

Memòria del paisatge. Un recorregut visual

Carmen de los Llanos Ochoa

Els següents treballs serigràfics parteixen de fotografies realitzades a la natura, posant al principi especial atenció a una mirada cap als boscos i els arbres, que més endavant s'anirà focalitzant cap a un altre de més detall, com la llum i les ombres, les branques, les flors, els brots, etc. Vaig escollir la serigrafia, amb la intenció de buscar la manera de plasmar una percepció personal del paisatge. M'interessava aquesta tècnica, perquè m'oferia diferents possibilitats, entre elles una és la seriació. Amb aquesta em permetia repetir la mateixa trama amb variacions de color. L'experimentació és un altre, per tot el que comporta de temps d'assaigs i repeticions. I també la possibilitat de crear un sentit de seqüència, en que la percepció del procés s'accentua. Memòria del paisatge. Un recorregut visual, són representacions amb un format ovalat, convertint així la mirada en la reducció d'una porció del paisatge i al·ludint alhora a formes similars al romanticisme de finals del segle XVIII. Comparteixo amb aquest moviment la proposta de la nova manera de mirar les coses a través de lo emocional. Com la natura és quelcom poderós, amb la capacitat de transmetre forts passions. Aquest treball té doncs una mirada més existencial d'integració i fusió dins del paisatge. El resultats han estat de treballar amb varis lits, contraposant imatges d'ombres, que funcionen com a metàfores del recorregut visual i amb imatges de paisatge com les de la primera sèrie.

Memòria del paisatge. Un recorregut visual, 2013.
Tècnica serigràfica sobre paper Schöeller, 29,7 x 42cm

Memòria del paisatge. Un recorregut visual I. Continuant amb el concepte de la sèrie anterior, vaig realitzar cinc noves sèries. En aquestes, seguint amb la idea del paisatge resulta inabastable amb la mirada, i amb l'intent explícit d'integrar-m'hi, vaig col·locar les mans de tal manera, que la mirada la feia a través d'aquestes reduint i quedant-me amb una porció d'aquest entre les mans. Les imatges derivades van resultar el buit i la forma irregular d'entre les mans, que el vaig continuar tractant com el treball anterior, combinant imatges d'ombres i paisatges.