Taller de serigrafia: 2013

Mostrando entradas con la etiqueta 2013. Mostrar todas las entradas

Esquejes de cordero. Injerto múltiple

Carlos Ruiz Sánchez

Este trabajo parte de la paradoja como método de la representación artística y planteamiento creativo. La ironía, el absurdo y la verosimilitud son las principales virtudes de la paradoja que con su juego de relaciones nos ofrece una brecha al sentido común que nos conduce a la reflexión del tem tratado.

El proyecto en el que intento desarrollar mis investigación artística, se centra en los protocolos científicos para dotar verosimilitud a la reflexión que se plantea. Me interesan en concreto las técnicas de reproducción asexual especificadas para plantas como los esquejes y los injertos, que utilizo como referente para realizar una serie de piezas sustituyendo éstas por huesos de animales para hablar de la clonación a través de la técnica de los esquejes y de la variación genética a través de los injertos.

En este caso tomo la clonación y la variación genética como ejemplo del propio progreso humano y la mínima expresión formal para establecer así un símil a la situación de la que surge la idea. Se trata de una visión imaginaria, que parte del error, llevada a lo real a través de la verosimilitud, el absurdo y la ironía.

Esquejes de cordero, 2013.

Serigrafía y varios materiales (huesos, gotero, mesa, tiestos, arena, etc.), 170 x 40 x 100 cm.

Injerto múltiple, 2013.

Serigrafía, huesos y recipientes, 25 x 30 cm cada envase.

Obra exposada al Sense Títol, 2013.

Obra seleccionada per a l'exposició Triple mortal, a La Capella, 2014.
Aquest projecte forma part d'un Treball de Final de Grau.

Jaque mate al Rey

Mariona Mas Rispa

És inevitable, que a la vida ens veiem immersos en partides que no hem decidit jugar. Però, les circumstàncies moltes vegades inesperades, i els vincles humans més propers, fan que ens veiem implicats en escenaris i partides que no depenen de nosaltres; els anomenats danys col·laterals. D’aquesta manera ens veiem obligats a viure i decidir condicionats per les regles d’un joc que limita la nostra llibertat.“Jaque mate al rey”, presenta doncs, a través de la metàfora del joc dels escacs, una realitat simbòlica, que parla sobre les relacions i els rols dins la família i com una mort pot ocasionar un conflicte on conflueixen relacions de poder, ambició i avarícia entre tots els membres del grup.

Jaque mate al Rey, 2013.

Serigrafia sobre paper.

Obra exposada al Sense Títol, 2013.
Aquest projecte forma part d'un Treball de Final de Grau.

REpensant el paisatge

Anna Brucart Royo

L’observació i la interacció amb el paisatge esdevé l’eix principal del projecte. Una sensació, una impressió, una mirada concreta, converteixen un lloc, objecte o fenomen, en una fixació. Tocar i sentir persegueixen la necessitat de comprensió d’un lloc determinat. La materialització a través del contacte directe amb l’entorn, fan palpable allò que es mira passant a ésser enregistrat ja sigui a través de la fotografia o el gravat. Treballar amb la natura no només permet entendre una petita porció d’aquesta sinó entendre un ritme, un temps i un procés. Registrar aquells paisatges que passen per davant és una forma de llegir-los i establir una relació amb aquests. El procés per tant, esdevé la part fonamental de l’obra.

REpensant el paisatge, 2013.

Serigrafia sobre tela i peces escultòriques de pedra. 3 x 7 x 7 m

PROCÉS:

FASE 1

En aquest cas, s’han agafat les pedres una per una i s’han estampat utilitzat la tècnica del frottage. Tal com feien els japonesos amb els Gyotakus. Les pedres són tractades de la mateixa manera. Se’ls atribueix un cert valor, prenent el registre de cada una d’elles, acompanyat de les seves dades inclús la data del dia en que han estat recollides. Es crea d’aquesta manera un testimoniatge de cada una de les peces recollides. Es tracta d’agafar l’empremta del paisatge per entendre’n la forma i les característiques fent així, un estudi part per part. A través de les empremtes de les pedres, s’ha reconstruït el paisatge obtenint així una imatge de la identitat d’aquest, totalment fidel i evitant tot tipus representació. Les pedres que han estat esculpides pel propi paisatge, esdevenen peces escultòriques en si mateixes i són presentades a mode de fragment de territori. La tècnica serigràfica ha permès generar grans superfícies de territori imprès. És una tècnica que recorda al estat inicial del caminar.

FASE 2

S'inicia un procés de des-esculpir allò que ja estava esculpit pel paisatge. Al mateix temps, això propicia una deconstrucció de la imatge. Aquesta és generada seguint la mateixa metodologia del frottage. Es repeteix el procés però utilitzant com a matriu la grava resultant. És una segona fase de la matèria i per tant una segona fase de la imatge.

FASE 3

Finalment l’última fase del projecte, es caracteritza per la deconstrucció màxima del paisatge. Aquells fragments obtinguts de la pedra són novament triturats fins a reduir-los en pols. Aquesta ha estat compactada i convertida en blocs. D’aquesta manera es disposa a retornar el bloc sense esculpir al paisatge per tal d’iniciar de nou tot el procés.

Obra exposada al Sense Títol, 2012.
Aquest projecte forma part d'un Treball de Final de Grau.

REescrivint el camí. Memòria, rastre i empremta

Anna Brucart Royo

El treball amb l'entorn a partir de l'observació i la mirada esdevé una constant en l'obra. Divagar, fluir, passar, deambular, transitar, en busca de quelcom sense una idea preconcebuda. Aquest projecte sorgeix d'una deriva en la qual el simple fet de caminar pren interès i conforma una experiència. Partint del silenci, el cos es prepara per sentir. Esdevé una mena de disciplina o ritual, en el qual el cos exerceix: un moviment rítmic, repetitiu, constant, amb petites aturades, entrant en ressonància. Es tracta de refer el camí de la memòria, reescriure allò que mentalment que en un mateix després de l'experiència. A partir dels registres obtinguts, el resultat és el rastre d'un recorregut sobre el paper. Aquest projecte mostra sis itineraris diferents que a simple vista semblen iguals, no obstant cada rastre és diferent i registra una acció i un temps determinat. La tècnica serigràfica, pren un paper important en aquest projecte. Treballar amb la repetició inclús la possibilitat de marcar una disciplina anant i tornant, amb i sense tinta respectivament han permès donar cos al concepte treballat. L'apropiació de nous llenguatges, mitjançant la tècnica han guiat el procés creatiu.

REescrivint el camí. Memòria, rastre i empremta, 2013

Serigrafia sobre paper i peces escultòriques d'argila refractària. 2,5 x 8,4 x 2,5 m

Memòria del paisatge. Un recorregut visual

Carmen de los Llanos Ochoa

Els següents treballs serigràfics parteixen de fotografies realitzades a la natura, posant al principi especial atenció a una mirada cap als boscos i els arbres, que més endavant s'anirà focalitzant cap a un altre de més detall, com la llum i les ombres, les branques, les flors, els brots, etc. Vaig escollir la serigrafia, amb la intenció de buscar la manera de plasmar una percepció personal del paisatge. M'interessava aquesta tècnica, perquè m'oferia diferents possibilitats, entre elles una és la seriació. Amb aquesta em permetia repetir la mateixa trama amb variacions de color. L'experimentació és un altre, per tot el que comporta de temps d'assaigs i repeticions. I també la possibilitat de crear un sentit de seqüència, en que la percepció del procés s'accentua. Memòria del paisatge. Un recorregut visual, són representacions amb un format ovalat, convertint així la mirada en la reducció d'una porció del paisatge i al·ludint alhora a formes similars al romanticisme de finals del segle XVIII. Comparteixo amb aquest moviment la proposta de la nova manera de mirar les coses a través de lo emocional. Com la natura és quelcom poderós, amb la capacitat de transmetre forts passions. Aquest treball té doncs una mirada més existencial d'integració i fusió dins del paisatge. El resultats han estat de treballar amb varis lits, contraposant imatges d'ombres, que funcionen com a metàfores del recorregut visual i amb imatges de paisatge com les de la primera sèrie.

Memòria del paisatge. Un recorregut visual, 2013.
Tècnica serigràfica sobre paper Schöeller, 29,7 x 42cm

Memòria del paisatge. Un recorregut visual I. Continuant amb el concepte de la sèrie anterior, vaig realitzar cinc noves sèries. En aquestes, seguint amb la idea del paisatge resulta inabastable amb la mirada, i amb l'intent explícit d'integrar-m'hi, vaig col·locar les mans de tal manera, que la mirada la feia a través d'aquestes reduint i quedant-me amb una porció d'aquest entre les mans. Les imatges derivades van resultar el buit i la forma irregular d'entre les mans, que el vaig continuar tractant com el treball anterior, combinant imatges d'ombres i paisatges.