Eduard Sacrest Soy
He volgut fer una recerca el món cinematogràfic del qual m'ha inspirat sempre. Volia tractar amb aquesta sèrie d'obres, les relacions humanes, que inclouen una, o dos persones. Pintar el que veiem, i escriure el que no veiem al darrera. Vaig pensar en extreure diàlegs de pel·lícules, en la seva majoria clàssics de cinquanta anys enrere, que tractaven les relacions, i pintar la parella en concret després. L'element escollit van ser caixes, en el seu defecte de cereals o de pizzes. Vull donar una nova vida a un objecte que un cop compleix la seva funció d'envàs, es tira a la brossa, i pretenc donar-li "un micròfon" perquè parli. Jo obriré aquesta caixa, i per la part interior hi estamparé mitjançant serigrafia, un text d'estic a màquina d'escriure; un text que serà un diàleg entre una parella, en la intimitat, o entre un mateix, un diàleg interior, més psicològic. A sobre d'aquest diàleg, mitjançant plantilles, pintaria les persones, o el moment en concret del qual estem parlant. Seria la part més visible. Veiem al carrer parelles o les persones, més felices o menys, però no tot el que veiem és la veritat, ja que en l’exterior tot es veu deformat, veiem aparença, i en la intimitat, tot és diferent. És un món intern, on l’exterior no té diàleg directe, on la gent no veu la cara que un fa. A l'exterior ho veiem tot maquillat. El tema principal és la investigació de les relacions humanes, en parella, o la que tenim en un mateix. Dels diàlegs que transcorren en la intimitat, o en diferents moments.
Diàlegs (2014)
Serigrafia sobre caixes de cartró.
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
.bmp)
