Paisajes para llevar

Ana Urbina

Las serigrafías de Paisajes para llevar recogen instantes de un viaje en tren en donde el viajero se detiende y abstrae en un espacio atemporal, en un trámite, en un "ni aquí, ni allí". Las estampas nos muestran paisajes habituales del trayecto Barcelona-Logroño y viceversa. Difuminadas y movidas, captan lo efímero de los lugares por los que transcurre el tren y de los pensamientos retenidos en 4 horas de viaje tan volátiles como pesados.

Con un aire un tanto melancólico, evocan, a partir de impersonales fotografías de árboles y fábricas abandonadas a la orilla de las vías, recuerdos y vivencias que quedan atrapados en packagings para llevar.

  

 

Paisajes para llevar, 2011

Serigrafía sobre papel Schoeler mate, 100 x 70 cm.

Carne de ternera

Emiliana Larraguibel

Este proyecto trata del accidente y la descubierta. De la creación casi accidental de nuevas imágenes acompañadas de ideas frescas, extrañamente familiares. A partir del mismo método de creación de estas imágenes, llego a diferentes resultados, cada uno diferente al anterior, pero que comparten un mismo idioma: todos ellos a una tinta, mismo papel y medidas. La conjunción de dos imágenes que se mezclan la una con la otra, eliminando las fronteras entre ellas, sin dejar claro así cuando empieza una y cuando la otra, ya que ahora son una sola.

Carne de ternera, 2015

Serigrafía sobre papel Schoeller mate 200g, 35 x 44,5 cm

Diàlegs

 Eduard Sacrest Soy

He volgut fer una recerca el món cinematogràfic del qual m'ha inspirat sempre. Volia tractar amb aquesta sèrie d'obres, les relacions humanes, que inclouen una, o dos persones. Pintar el que veiem, i escriure el que no veiem al darrera. Vaig pensar en extreure diàlegs de pel·lícules, en la seva majoria clàssics de cinquanta anys enrere, que tractaven les relacions, i pintar la parella en concret després. L'element escollit van ser caixes, en el seu defecte de cereals o de pizzes. Vull donar una nova vida a un objecte que un cop compleix la seva funció d'envàs, es tira a la brossa, i pretenc donar-li "un micròfon" perquè parli. Jo obriré aquesta caixa, i per la part interior hi estamparé mitjançant serigrafia, un text d'estic a màquina d'escriure; un text que serà un diàleg entre una parella, en la intimitat, o entre un mateix, un diàleg interior, més psicològic. A sobre d'aquest diàleg, mitjançant plantilles, pintaria les persones, o el moment en concret del qual estem parlant. Seria la part més visible. Veiem al carrer parelles o les persones, més felices o menys, però no tot el que veiem és la veritat, ja que en l’exterior tot es veu deformat, veiem aparença, i en la intimitat, tot és diferent. És un món intern, on l’exterior no té diàleg directe, on la gent no veu la cara que un fa. A l'exterior ho veiem tot maquillat. El tema principal és la investigació de les relacions humanes, en parella, o la que tenim en un mateix. Dels diàlegs que transcorren en la intimitat, o en diferents moments.

Diàlegs (2014)

Serigrafia sobre caixes de cartró.

Jo fent-me el mort

Francesc Ruiz

Jo fent-me el mort és una serigrafia sobre vellut empleada amb tinta devoré. Tinta que s'utilitza en els processos industrials de textils. S'investigaven les qualitats monocromàtiques de la serigrafia fent referncia al genere de l'autorretrat. Representant-se al propi artista cremat, gairabé invisible i fent-se el mort dins la tela.

Jo fent-me el mort (2012)

Serigrafia sobre vellut, 100 x 130 cm.

Obra adquirida pel Patrimoni de la UB, 2011.

Esquejes de cordero. Injerto múltiple

Carlos Ruiz Sánchez

Este trabajo parte de la paradoja como método de la representación artística y planteamiento creativo. La ironía, el absurdo y la verosimilitud son las principales virtudes de la paradoja que con su juego de relaciones nos ofrece una brecha al sentido común que nos conduce a la reflexión del tem tratado.

El proyecto en el que intento desarrollar mis investigación artística, se centra en los protocolos científicos para dotar verosimilitud a la reflexión que se plantea. Me interesan en concreto las técnicas de reproducción asexual especificadas para plantas como los esquejes y los injertos, que utilizo como referente para realizar una serie de piezas sustituyendo éstas por huesos de animales para hablar de la clonación a través de la técnica de los esquejes y de la variación genética a través de los injertos.

En este caso tomo la clonación y la variación genética como ejemplo del propio progreso humano y la mínima expresión formal para establecer así un símil a la situación de la que surge la idea. Se trata de una visión imaginaria, que parte del error, llevada a lo real a través de la verosimilitud, el absurdo y la ironía.

Esquejes de cordero, 2013.

Serigrafía y varios materiales (huesos, gotero, mesa, tiestos, arena, etc.), 170 x 40 x 100 cm.

Injerto múltiple, 2013.

Serigrafía, huesos y recipientes, 25 x 30 cm cada envase.

 Obra exposada al Sense Títol, 2013.

Obra seleccionada per a l'exposició Triple mortal, a La Capella, 2014.
Aquest projecte forma part d'un Treball de Final de Grau.

Jaque mate al Rey

Mariona Mas Rispa

És inevitable, que a la vida ens veiem immersos en partides que no hem decidit jugar. Però, les circumstàncies moltes vegades inesperades, i els vincles humans més propers, fan que ens veiem implicats en escenaris i partides que no depenen de nosaltres; els anomenats danys col·laterals. D’aquesta manera ens veiem obligats a viure i decidir condicionats per les regles d’un joc que limita la nostra llibertat.“Jaque mate al rey”, presenta doncs, a través de la metàfora del joc dels escacs, una realitat simbòlica, que parla sobre les relacions i els rols dins la família i com una mort pot ocasionar un conflicte on conflueixen relacions de poder, ambició i avarícia entre tots els membres del grup.

Jaque mate al Rey, 2013.

Serigrafia sobre paper.

Obra exposada al Sense Títol, 2013.
Aquest projecte forma part d'un Treball de Final de Grau.

Composicions

Noemi Pérez

Les imatges de cabells han estat presents des de el primer dia; el punt de partida va ser una mera fotocopia que vaig recuperar de fa temps, després vaig engrescar-me a fer moltes més fotocopies del meu cabells i vaig començar a jugar amb composicions que anaven sortint de la superposició de les mateixes.

Les idees inicials del projecte eren aquelles que rondaven per al meu cap des de feina temps. L´embolic, el caos, el desmele, la llibertat, la impromta del jo, etc... El cabell com a part que es troba molt a prop del cap, del món de les idees. Per a mi el cabell és com l´element femení distintiu, com signe de gènere i de sexualitat.

M´agrada la idea de que l´ aire mou el cabell i el fa ballar amunt i avall, el fa agafar formes sorprenents, insospitades; els pels s´apropen a la cara, o s´ allarguen molt lluny d´aquesta.  

Em fascinen les formes sinuoses dels meus cabells, que son com les corbes del meu cos, del cos de una dona.  La ondulació i el moviment que prenen les formes, que sempre son diferents i irrepetibles, son úniques, i per això les formes que sorgeixen d´aquestes també son sempre diferents entre elles i totes “especials”.

Composicions, 2006.

Serigrafia sobre paper Schoeller satinat, 50 x 70 cm.

S.O.S.

Núria Pla Cid

Aquest és un projecte personal i molt íntim. És un exercici sobre mi mateixa que intenta respondre una sèrie de preguntes que m’he fet durant molt de temps: Saps qui ets? Saps que t’ha passat? Vols seguir vivint així?  A partir de pensar d’on vinc, qui sóc i que m’ha passat, he redescobert d’alguna forma la meva història i com aquesta m’ha afectat més del que jo em pensava. Me n’he adonat que sense saber-ho i durant molt de temps he estat donant voltes sempre al mateix concepte: “el que diran”. Les pors, les inseguretats i el guardar-me les coses han configurat en certa manera el meu caràcter. El que he volgut fer és respondre a aquestes tres preguntes des de l’àmbit artístic. Però el motiu principal que m’ha portat a fer aquest projecte és sobretot la resposta a una de les preguntes:”no vull seguir vivint així. Vull canviar, ser més oberta amb la gent i poder parlar de tot el que em passa o sento, deixar de ser hermètica.” Aquesta ha estat el motor del meu treball.

Saps que t’ha passat?, 2014.

Serigrafia i cosit. 100 x 100 cm. 

Saps qui ets?, 2014.

Impressió digital i cosit. 21 x 21 cm. 

 

Vista de l'exposició.

Obra adquirida pel Patrimoni de la UB, 2014.

Obra exposada al Sense Títol, 2014.

Aquest projecte forma part d'un Treball de Final de Grau.

Desordre harmoniós sobre la taula

Anna Revuelto Fernández

El projecte tracta de respondre el dubte que sorgeix al preguntarme com sento la situació de pèrdua que he viscut. Trobo la resposta meditant sobre què és el que provoca el sentiment, adonant-me que l’espai i els elements que estan en contacte amb mi juguen un paper important. L’entorn està carregat de records que condicionen els nostres moviments i pensaments. A partir d’aquesta reflexió decideixo centrar-me en una zona carregada de valors i connotacions: la taula; i explicar com el seu significat canvia a causa la sensació de buit en l’espai. El treball prendrà forma mitjançant diverses tècniques de gravat i estampació, seguint una estètica simple i harmoniosa, que em permeti representar els conceptes de manera icònica, fugint d’una figuració tradicional. Com a resultat, es desenvoluparà a través de tres peces que recorren els diferents aspectes de la reflexió.

Desordre harmoniós sobre la taula, 2014.

Serigrafia. 55 x 75 cm i 14x20,5 cm

Xilografia i serigrafia sobre paper japó.

 Obra exposada al Sense Títol, 2014.
Obra seleccionada per a l'exposició Triple mortal, a La Capella, 2015.
Aquest projecte forma part d'un Treball de Final de Grau.

REpensant el paisatge

Anna Brucart Royo

L’observació i la interacció amb el paisatge esdevé l’eix principal del projecte. Una sensació, una impressió, una mirada concreta, converteixen un lloc, objecte o fenomen, en una fixació. Tocar i sentir persegueixen la necessitat de comprensió d’un lloc determinat. La materialització a través del contacte directe amb l’entorn, fan palpable allò que es mira passant a ésser enregistrat ja sigui a través de la fotografia o el gravat. Treballar amb la natura no només permet entendre una petita porció d’aquesta sinó entendre un ritme, un temps i un procés. Registrar aquells paisatges que passen per davant és una forma de llegir-los i establir una relació amb aquests. El procés per tant, esdevé la part fonamental de l’obra.

REpensant el paisatge, 2013.

Serigrafia sobre tela i peces escultòriques de pedra. 3 x 7 x 7 m

PROCÉS: 

FASE 1

En aquest cas, s’han agafat les pedres una per una i s’han estampat utilitzat la tècnica del frottage. Tal com feien els japonesos amb els Gyotakus. Les pedres són tractades de la mateixa manera. Se’ls atribueix un cert valor, prenent el registre de cada una d’elles, acompanyat de les seves dades inclús la data del dia en que han estat recollides. Es crea d’aquesta manera un testimoniatge de cada una de les peces recollides. Es tracta d’agafar l’empremta del paisatge per entendre’n la forma i les característiques fent així, un estudi part per part. A través de les empremtes de les pedres, s’ha reconstruït el paisatge obtenint així una imatge de la identitat d’aquest, totalment fidel i evitant tot tipus representació. Les pedres que han estat esculpides pel propi paisatge, esdevenen peces escultòriques en si mateixes i són presentades a mode de fragment de territori. La tècnica serigràfica ha permès generar grans superfícies de territori imprès. És una tècnica que recorda al estat inicial del caminar.

 

 

FASE 2

S'inicia un procés de des-esculpir allò que ja estava esculpit pel paisatge. Al mateix temps, això propicia una deconstrucció de la imatge. Aquesta és generada seguint la mateixa metodologia del frottage. Es repeteix el procés però utilitzant com a matriu la grava resultant. És una segona fase de la matèria i per tant una segona fase de la imatge.

 

   

FASE  3

Finalment l’última fase del projecte, es caracteritza per la deconstrucció màxima del paisatge. Aquells fragments obtinguts de la pedra són novament triturats fins a reduir-los en pols. Aquesta ha estat compactada i convertida en blocs. D’aquesta manera es disposa a retornar el bloc sense esculpir al paisatge per tal d’iniciar de nou tot el procés.

        

Obra exposada al Sense Títol, 2012. 
Aquest projecte forma part d'un Treball de Final de Grau.